Eterometria
Conceptes fonamentals d'Eterometria
L'
Eterometria, la ciència exacta de la mètrica de l'energia sense massa (
Èter), és una nova ciència biofísica i nanomètrica, o disciplina científica, desenvolupada pel Dr. Paulo N. Correa i n'Alexandra N. Correa com a síntesi d'un treball experimental i analític que ha replicat, revisat i continuat les contribucions científiques de Nikola Tesla, Louis de Broglie, Wilhelm Reich (orgonomia, orgonometria), René Thom (teoria de la catàstrofe) i Harold Aspden. El seu objecte és l'estudi de l'
energia sense massa.
Energia sense massa
L'energia sense massa és energia desproveïda d'inèrcia; a tot arreu és "present en l'espai" o associada a diversos estats de moviment de partícules o cossos materials. En sentit ampli, l'energia sense massa contempla manifestacions de l'Èter, així com també estats d'energia cinètica i d'energia dels
fotons. Les manifestacions de l'energia sense massa primordials o de l'Èter, inclouen els estats gravitó i antigravitó, lligats a la matèria o a les seves partícules i, més profundament, les manifestacions cosmològiques de l'
energia fosca, tant en forma elèctrica com no elèctrica, que estan associades a la creació cosmològica de partícules materials.
L'Eterometria proposa que el món de la Matèria fa referència, en sentit estricte, només a les propietats electromagnètiques i inercials de les partícules de massa (massa-energia), i que fins i tot el moviment de les partícules materials o portadores de massa o dels cossos resulta de la interacció de la massa-energia amb l'energia sense massa. No obstant, el seu objecte d'estudi no és, per si, l'energia sense massa en estats que siguin directament dependents de la massa, com l'energia cinètica transitòria de les partícules amb massa, o l'energia electromagnètica dels fotons de cos negre. L'objectiu primari de l'Eterometria és més aviat l'estudi de l'energia sense massa en les seves formes no electromagnètiques.
Energia del gravitó
Els gravitons són partícules sense massa transitòries i no electromagnètiques, l'impuls (moment gravitacional) de les quals està ancorat a la massa-energia de partícules de Matèria, però que són emeses pel medi local de l'Èter (format pel flux constant i ordenat d'energia fosca sense massa i de xarxes cosmològiques de leptons). Tant els gravitons com els antigravitons també poden formar-se i assentar-se en les xarxes compostes que constitueixen el medi local de l'Èter. Els gravitons ancorats a les partícules de massa-energia es poden descriure matemàticament i físicament com estant en una relació de superposició secundària amb aquesta massa-energia.
A banda dels gravitons, l'Eterometria ha demostrat l'existència de manifestacions primordials o primàries de l'energia sense massa, tant en forma elèctrica com no elèctrica, també conegudes com a "energia fosca sense massa".
Energia sense massa ambipolar (Orgó i DOR), o radiació Tesla
L'energia sense massa elèctrica està constituïda per càrregues ambipolars desproveïdes d'efectes inercials que es propaguen longitudinalment. A diferència de les càrregues monopolars (electrons, protons) que caracteritzen l'electricitat amb massa ordinària, les càrregues ambipolars alternen contínuament entre estats polars o, més precisament, varien constantment la seva polaritat durant la propagació cap endavant. L'electricitat ambipolar és un fenomen sense massa. La captura del camp d'energia ambipolar per part de càrregues (monopolars) amb massa dóna lloc a la seva acceleració; la desceleració de les mateixes càrregues amb massa origina la producció local de fotons de cos negre. Els Correas han publicat l'espectre còsmic de la radiació ambipolar i els corresponents espectres de cos negre emesos pels electrons i els protons, proporcionant noves equacions exactes que alteren profundament la teoria convencional de l'electromagnetisme. També han demostrat com l'espectre ambipolar continu conté dues regions diferents, biològicament i físicament, que es corresponen amb la distinció de W. Reich entre energia orgó (OR) i DOR (dorgó o "orgó mortal"). El llindar entre OR i DOR es troba en els 79.4 keV. Aquest és un descobriment estrictament eteromètric.
Calor latent o energia sense massa latent
L'energia sense massa no elèctrica existeix en estats lligats a la massa i en estats lliures. En els estats lligats a la massa, és responsable de l'energia d'estat de les fases moleculars, de l'energia intrínseca dels gasos, dels calors latents específics, de la majoria de l'energia atmosfèrica, i de les energies dels enllaços no covalents explotades per tots els sistemes vius. La seva designació genèrica és
calor latent molecular. En els estats lliures, l'energia sense massa latent és responsable de la creació cosmològica de l'espai i de la direcció (diacronisme) i sincronisme del Temps absolut. La
superposició d'energia sense massa latent en estat lliure dóna lloc al que físicament i matemàticament es designa com l'energia de fase que permet la creació de massa-energia i dels seus gravitons associats (
superposició secundària). Així doncs, l'Eterometria afirma que tota la massa-energia és una construcció transitòria de la superposició de fase de l'energia sense massa latent, o l'efecte de la composició d'unitats d'energia de l'Èter.
La
radiació de cos negre està composta de radiació "electromagnètica" (de fotons) no ionitzant tèrmica, òptica i supra-òptica, donant lloc al que s'anomena calor radiant (o sensible). La radiació ambipolar OR dóna lloc indirectament (a través del "medi" dels electrons) a radiació de cos negre de longituds d'ona majors de 300 nanometres. La radiació ambipolar DOR dón lloc indirectament a fotons de cos negre (de Hallwacks) en els rangs UVB i UV-C, fins arribar a la radiació de cos negre mes curta de 47nm (final de l'espectre de cos negre).
Noteu que, a diferència del calor latent, el
calor sensible està composat de "cinetons" de deriva tèrmica (calor molecular) i de fotons de cos negre (calor radiant).
Fotons (ionitzants o no ionitzants), "cinetons", gravitons, càrregues ambipolars i partícules o unitats d'energia sense massa latent, són tots ells partícules sense massa associades a interaccions o manifestacions físiques específiques. La demostració de l'existència d'aquestes partícules, i el nou model i formalisme matemàtics proposats (vegeu Àlgebra microfuncional transformativa més avall) que aborden les seves propietats específiques, s'han extret d'un nexe d'investigacions experimentals sistemàtiques i diverses en sistemes físics i biològics, aplegades sota la rúbrica d'Eterometria experimental, Biologia eteromètrica, i
Teoria eteromètrica del sincronisme (AToS).
Eterometria Experimental
Vegeu l'article
Eterometria Experimental.php.
Tecnologies eteromètriques
Vegeu l'article
Tecnologies eteromètriques.
Biologia Eteromètrica
Vegeu l'article
Biologia Eteromètrica.
Teoria Eteromètrica: una àlgebra microfuncional transformativa
La Teoria Eteromètrica constitueix una nova forma epistemològica d'abordar els processos físics i biològics, amb particular aplicació a la nanotecnologia, energia i sistemes d'elevació, instrumentació analítica i medicina (diagnosi i usos clínics).
La nova metodologia pot qualificar-se com un tractament micro-funcionalista que ha desenvolupat un nou llenguatge matemàtic -una àlgebra microfuncional transformativa- capaç de descriure les propietats físiques i matemàtiques de "objectes" amb estructura fina (unitats d'energia i interaccions o processos energètics). Determinacions físiques precises, incloent-hi aquelles tècnicament prohibides pel principi de Born-Heisenberg, es duen a terme amb mesures dimensionals expressades directament en un sistema d'unitats expandit de metres-segons, que té una conversió completa i exacta als sistemes de mesura convencionals de massa-longitud-temps. La nova metodologia eteromètrica i el seu llenguatge analític permeten una correlació exacta de la modelització física amb l'estructura mètrica i geomètrica, la identificació de l'estructura fina, i la descripció precisa dels processos dinàmics. El desenvolupament de la nova àlgebra microfuncional, amb un llenguatge físic i matemàtic adequat i també més exacte, fou integral en un
procés experimental que la va extreure i va permetre el seu enunciat, així com també la va dirigir a través de proves constants.
El nou llenguatge eteromètric sintetitza contribucions provinents de diversos científics i pensadors: una revisió crítica de la teoria d'Ona-Matèria de De Broglie; les funcions transformatives bàsiques enunciades per W. Reich en el seu Funcionalisme orgonòmic; les funcions estructurals i morfogenètiques per a l'homomorfisme, i especialment l'amplificació de petites fluctuacions en règim permanent, en el treball de C. Waddington, E. Zimmerman i R. Thom en particular (teoria de la catàstrofe); i finalment, les proposicions "maquíniques" del Funcionalisme molecular o Micro-funcionalisme enuncia i aplicat per G. Deleuze i F. Guattari.
La Teoria Eteromètrica empra un tractament micro-funcionalista de la síntesi analítica de diferents varietats o multiplicitats -qualitativa i quantitativa, espacial i temporal, d'ona i de partícula, moment i velocitat, moment i freqüència angular. Els seus conceptes clau són processos funcionals i propietats immanents com són: multiplicitat o varietat (p.ex. Espai i Temps); transformació (p.ex. conversió d'energia, transformació dimensional de massa en longitud i en longitud d'ona, transformació de sistema de coordenades, superposició d'energia de fase, etc.); commensurabilitat de l'energia (p.ex. de varietats, del seu contingut); disjunció o bifurcació analítica (p.ex. de sèries d'objectes físics qualitativament diferents, de processos d'esvaïment de partícules, de règims de funcionament, de sèries de proliferació, etc.) i conjunció analítica (p.ex. creació de la massa de partícules com a resolució d'una superposició secundària, síntesi de diferents varietats o de constituents, etc.); i constituents funcionals (relació entre elements de sèries diferents, índexs maquínics).
Les formes fonamentals de transformació inclouen o bé processos de superposició, o bé processos de diferenciació (diferencials), o bé ambdós.
Els processos de
superposició primària estan relacionats directament amb l'estructura fina de les unitats d'energia, amb la superposició d'ones que manté tota partícula solidària amb les seves funcions d'ona associades. L'energia té la naturalesa de fluir perquè tota l'energia és moviment ondulatori. Tota unitat d'energia és el producte d'una superposició primària -d'una partícula amb una ona, de moment amb velocitat, de càrrega amb diferència de potencial, etc.
Els processos de
superposició secundària són processos d'energia de fase (fase d'Espai i fase de Temps) que acoblen o bé unitats d'energia sense massa (p.ex. en la creació cosmològica de leptons per superposició secundària d'unitats fonamentals d'energia sense massa latent) o bé les propietats de camp de les unitats d'energia amb massa (p.ex. en interaccions electrodinàmiques, en interaccions gravitacionals secundàries). Els processos de superposició secundària presenten energia de fase elevada a una potència > 1: l'energia de fase pot estar elevada al quadrat (p.ex. en el cas límit de la interacció electrodinàmica), elevada al cub (p.ex. en el procés cosmològic responsable de la producció del fons de microones còsmiques) o elevada a la 4a potència (p.ex. en l'estructura diferencial de les xarxes del "buit").
Els processos de
superposició terciària en general fan referència a conversions d'energia que generen "cinetons" o fotons. L'energia cinètica es captura d'un camp extern per mantenir el moviment, i la seva estructura fina s'adapta a l'estructura fina de la massa-energia el moviment de la qual accelera. Al seu torn, la desceleració de partícules amb massa genera fotons de cos negre, l'estructura dels quals és una derivació quàntica del "cinetó" que es desprèn. Els fotons resulten de la descomposició dels "cinetons". Els "cinetons" són unitats d'energia sense massa associats transitòriament a partícules amb massa, i responsables del seu moviment. Els fotons són unitats d'energia sense massa terciària generats com a camí de retorn de l'energia cinètica cap al medi de l'Èter. Els fotons de cos negre són fragments despresos de "cinetons" en descomposició. L'energia del fotó, si no és absorbida per un partícula amb massa, es transforma en energia sense massa latent.
Lleis i processos: vells i nous
La Teoria Eteromètrica ha generat expressions algèbriques completament noves que proporcionen
formulacions exactes per una àmplia varietat de lleis, processos i constants fonamentals de la física, com per exemple: la constant d'estructura fina; la llei d'Ohm; la llei de Duane-Hunt; la llei de Planck; la llei dels gasos ideals; la llei de l'electrodinàmica d'Aspden; l'equació de Nerst; l'energia lliure de Gibbs; la impedància del "buit"; la permeabilitat magnètica del "buit" (invariant per fotons i variable per càrregues amb massa i sense massa); l'energia elèctrica de les interaccions electrostàtiques; l'entropia; la funció d'energia interna d'un sistema; l'energia total d'un sistema.
L'Eterometria també ha descobert i identificat funcions físico-matemàtiques precises per altres lleis i processos fonamentals, físics i biofísics, entre els quals hi ha: l'estructura fina elèctrica de la massa-energia de l'electró i del protó; l'estructura fina de càrregues amb massa i sense massa, en el buit i en medis materials; la permitivitat elèctrica invariant del buit a les radiacions ambipolar i de fotons; la permitivitat variable del buit a càrregues amb massa; el treball antigravitacional de les xarxes de càrrega electrostàtica; l'energia, moment i estructura d'ona dels gravitons, càrregues sense massa i unitats d'energia latent; la llei de radiació de fotons de cos negre; les interaccions gravitacionals primària i secundària; l'equivalència funcional i no-identitat entre massa inercial i longitud d'ona gravitacional; un nou algorisme per a la integració lineal-logarítmica de reaccions àcid-base i redox; un nou model per als orbitals electrònics, amb estructures volumètriques i dinàmiques originals per als enllaços covalents i no covalents (de Van der Waals); la identificació espectral de les funcions inductiva, receptora, transformadora i transmissora d'energia lliure de massa de l'ADN i l'ARN genòmics.
Unitas i constants: velles i noves
La Teoria Eteromètrica ha descobert els valors exactes en el sistema metres-segons exclusivament eteromètric de totes les constants i unitats bàsiques convencionals. A continuació n'hi ha uns quants exemples, que ara han estat tots ells publicats: la càrrega elèctrica fonamental; la massa-energia de l'electró i el protó; la constant de Planck; el volt i l'electronvolt; la constant de força universal G; l'energia Hartree; la constant de Boltzmann; l'amper; l'ohm; l'henri; el joule; la caloria; el watt; el gauss; la tesla; el weber; el newton; el farad; el grau Kelvin.
La Teoria Eteromètrica també ha generat valors precisos per a constants físiques noves i molt més exactes. Algunes de les noves constants eteromètriques són: la longitud d'ona equivalent a la massa inercial de l'electró; la longitud d'ona de Duane-Hunt; la funció d'ona magnètica intrínseca del portador de càrrega; la velocitat de propagació aparent de la gravetat; la freqüència del gravitó de l'electró; el llindar de freqüència ambipolar que separa els subespectres OR i DOR; les freqüències límit superior dels espectres ambipolar i de cos negre; l'element fonamental d'energia de l'Èter de l'electró; la constant d'acceleració còsmica; la constant d'acceleració del gravitó.
Física Eteromètrica (o la Teoria Eteromètrica del Sincronisme, AToS)
Vegeu l'article
Teoria Eteromètrica del Sincronisme.
Filosofia Natural Eteromètrica
La Filosofia Natural Eteromètrica deu les seves arrels fonamentals al pensament de Baruch Spinoza, Friedrich Nietzsche, Henri Bergson, Wilhelm Reich, Gilles Deleuze i Felix Guattari. La realitat és una multiplicitat física, una multiplicitat complexa, no perquè el seu substrat sigui material sinó perquè és energètic. La composició de la multiplicitat física del Real és el treball-procés infinit dels sistemes de màquines físics i biològics. Les màquines i els sistemes són o bé tancats (mecanismes) o bé oberts (o autopoiètics).
Els mecanismes poblen la natura inert però també estan empeltats en els sistemes vius sotmetent-los a la lògica dels grans números, produint així organismes. Els mecanismes poden ser ordenats per formar cicles, però no són auto-cíclics. Els organismes són els arranjaments orgànics dominants (organigrames) que imposen un ordre extern (organització) o un principi transcendent sobre els elements d'una màquina. Els mecanismes i organismes són màquines mortes, màquines abstractes que estan "totes ensamblades, però mortes, i mai no aconsegueixen connectar-se de forma concreta a les coses" (G. Deleuze i F. Guattari).
Els mecanismes i organismes no són capaços d'autoordenar-se. Només les màquines o els sistemes oberts són capaços d'un autoordenament autònom. Les màquines autopoiètiques o sistemes oberts funcionen d'acord amb una polaritat dual: un pol molar o inercial, i un pol molecular o sense massa. Les màquines autopoiètiques que estan subjectes, per un principi de transcendència, a un pol molar o inercial donen lloc a totes les màquines de gran escala (o molars) -com és el cas de les màquines social i política (màquines tribal, estatal, religiosa, militar i capitalista) que han estat presents en diferents formacions històriques, i en les seves màquines dependents tècnica i científica, o mecanismes tecnològics. Al seu torn, les màquines autopoiètiques o moleculars entren en línies de vol des de les formacions molars, constituint micromàquines que segueixen un pla immanent d'autoordenació, i per tant són capaces d'acumular energia interna tant de forma lligada a la massa com de forma lliure de massa. Les màquines autoformants funcionen a mesura que són formades, i són formades com a ensamblatges gràcies al desensambltge i re-ensamblatge permanent dels seus constituents. Són màquines autocícliques en procés.
Aquesta polaritat del funcionament maquínic delimita una diferència en els règims energètics de les màquines molars respecte de les autopoiètiques -una diferència que està inscrita en la naturalesa biològica de l'inconscient vivent (en la disjunció entre despeses energètiques parano i esquizoide, o en la disjunció entre inervació simpàtica i parasimpàtica, o inconscient reactiu i actiu), en forma de dues despeses energètiques inconscients o libidinals: l'una, el règim parano-neuròtic que està regit per les lleis i normes de la representació, extraient-ne una forma humana i recolzant-se en la subjecció de les màquines autopoiètiques en conjunts de gran escala; l'altra, el règim esquizoide de les màquines autopoiètiques, que rarament va més enllà de la presentació d'índexs maquínics, i només ensamblades com a màquines al llarg de línies de vol que desmunten màquines socials i tècniques. Les màquines molars tendeixen cap a un límit històric, "l'assoliment del nihilisme" o l'autoabolició. Les màquines moleculars tendeixen cap a un límit intensiu, un "llindar de desterritorialització absoluta" (F. Guattari) o "nomadisme".
L'Eterometria també pot descriure's com l'estudi de màquines i els seus règims energètics. Des d'aquesta perspectiva, la recerca natural ha de contemplar ''de facto'' un recompte filosòfic de les possibles "eleccions" ètiques i polítiques que es veuen afectades per cada tipus de màquina. Cap plantejament científic o filosòfic no pot escapar-se de formar part de l'un o l'altre tipus de màquines.
Copyright
© Malgosia Askanas, 2005. Tots els drets reservats.
Referències
Paulo N. Correa, Alexandra N. Correa,
Experimental Aetherometry, Akronos Publishing, Toronto, Canada
Paulo N. Correa, Alexandra N. Correa,
Foundations of Aetherometric Biophysics, Vol 1: Nanometric Functions of Bioenergy, Akronos Publishing, Toronto, Canada
Sumari dels descobriments eteromètrics fonamentals
Referències d'altres al treballs dels Correas en Eterometria, incloent-hi la física de plasma
1. Aspden, H (1995) "Energy from a cold-cathode discharge: a 30-year saga", NEN, 12:6.
2. Aspden, H (1995) "Canadian Breakthrough on the One (Kilo)watt challenge", Electrifying Times, 12:25.
3. Aspden, H (1996) "Power from Space: the Correa Invention", Energy Science Report No.8, Sabberton Publications, Southampton, England.
4. Carrell, M (1996) "An Overview of the Correa Invention", Infinite Energy, 8(3):10-15.
5. Carrell, M (1996) "The Correa PAGD Reactor: errata and supplement", Infinite Energy, 9(4):33-34.
6. Aspden, H (1996) "Opinion on Correa Invention: Energy Conversion System", presented to IAI, web-published by Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
7. Mallove, E (1996) "Cheap Electricity Now!", Infinite Energy, 7:3-4.
8. Mallove, E (1996) "The Third International Symposium on New Energy - ISNE3, Denver, Colorado April 25-28, 1996", Infinite Energy, 7:14-16.
9. Gruber, J (1996) "Bislang öffentlich vorgeführte RET-Geräte (Auswahl)", Contacte - WissenschaftsMagazin der FernUniversität, p.41.
10. Aspden, H (1996) "Free-Energy" as seen on British TV", NEN, 2:10.
11. Aspden, H (1996) "Space Energy Blows NASA's fuse", NEN, 3:1.
12. Aspden, H (1996) "Vacuum Spin as a New Energy Source", Proc.s Int. Symp. on New Energy, pp. 1.
13. Aspden, H (1996) "Aether Science Papers", Sabberton Publications, Southampton, England.
14. Aspden, H (1996) "The Contemporary Aether", Proc.s Int. Conf. on Descartes and Scientific Thought, Perugia, Italy, September 4-7.
15. Aspden, H (1996) "The Reality of Perpetual Motion", Infinite Energy, 8:15.
16. Fox, H (1996) "Three Energy Technologies for the Twenty First Century", NEN, 1:1.
17. King, MB (1996) "Plasma Tube coheres ZPE", NEN, 4:8.
18. King, MB (1996) "The Supertube", Proc.s Int. Symp. on New Energy, pp. 200- 221. Reproduït a Infinite Energy, 8:23.
19. Planetary Association for Clean Energy Newsletter, 8(4)6.
20. Bahman, W (1998) "Auskopplung von Ätherenergie durch Plasma-Entladung", NET-Journal, 9/10:17.
21. Sapogin, LG (1998) "The theory of excess energy in a PAGD reactor (Correa reactor) ", Infinite Energy, 20:48.
22. Minchrowski, A (2000) "The Correa device", PACE, 11(1&2):31.
23. King, MB (2000) "Transforming the planet with a Zero-Point Energy experiment", Infinite Energy, 34:51.
24. Tiller, W. A (2001) "Some Reflections on Gas Discharges and PAGD Pulses", Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
25. Mallove, E (2001) "First Open Letter of Support", June 14th, 2001, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
26. Mallove, E (2001) "Breaking Through: A Bombshell in Science", Infinite Energy, 37:6.
27. Mallove, E (2001) "The mysteries and myths of heat: a brief history of hot and cold", Infinite Energy, 37:9.
28. Mallove, E (2001) "The Einstein Myths: of Space, Time and Aether", Infinite Energy, 38:6.
29. Mallove, E (2001) "Breaking Through: Aether Science and Technology", Infinite Energy, 39:6.
30. Aspden, H (2001) "Gravity and its thermal anomaly: was the Reich-Einstein experiment evidence of energy inflow from the aether?", Infinite Energy, 41:61.
31. Mallove, E (2002) "Demonstrating Aether Energy", Infinite Energy, 41:6.
32. Axelrad, A (2002) "PAGD, Aether Motors, and Free Energy", Open Letter of Support, April 3rd, 2002, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
33. Mallove, E (2002) "Second Open Letter of Support", February 22nd, 2002, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
34. Mallove, E (2002) "The Correas: An Appreciation of Their Science and Technology", Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
35. Bearden, T (2002) "Energy from the vacuum", Cheniere Press, Santa Barbara, CA, pp. 321-323, 333-337.
36. Aspden, H (2003) Introducció al DVD "From Pulsed Plasma Power to the Aether Motor", Aethera, NH, USA.
37. Mallove, E (2003) Introducció al DVD "From Pulsed Plasma Power to the Aether Motor", Aethera, NH, USA.
38. Mallove, E (2004) "The 'New' Solar Power", Infinite Energy, 53:6.
39. Askanas, M (2004) "The Making of the Difference: A review of Dr. Paulo and Alexandra Correa's Experimental Aetherometry", Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
40. Mallove, E (2004) Introducció a Nanometric functions of bioenergy, Akronos Publishing, University of Toronto Press, Concord, ON, Canada.
41. Mallove, E (2004) Review de Nanometric functions of bioenergy, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
42. Brinton, H. (2005) Review de Nanometric functions of bioenergy, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
43. Pratt, D. (2005) Review de Nanometric functions of bioenergy, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
44. Tilley, M. (2005) Review de Nanometric functions of bioenergy, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.
45. Pratt, D (2005) Aetherometry & Gravity: an Introduction, Akronos Publishing, Concord, ON, Canada.